1 de marzo de 2009

Até sempre, Rubianes | Fins sempre, Rubianes

Nesta sociedade de perfil baixo, de líderes grises, na que a liberdade de opinión se reduce á opinión que fabrican dous ou tres grupos mediáticos, había até hoxe unha mosca cojonera. Unha persoa que removía entrañas e conciencias. Vivirei o resto da miña vida coa mágoa de non ter ido ver a Rubianes ao teatro, téndoo ao alcance da man.



A partir de hoxe serei un chisco máis escatolóxico, máis verborreico, máis incorrecto. Quero que Rubianes deixe pouso.

Até sempre, carallo!


En aquesta societat de perfil baix, de líders grisos, a la qual la llibertat d'opinió es redueix a l'opinió que fabriquen dos o tres grups mediàtics, hi havia fins avui una mosca cojonera. Una persona que removia entranyes i conciències. Viuré la resta de la meva vida amb la pena de no haver anat a veure Rubianes al teatra, tenint-lo a l'abast de les meves mans.


A partir d'avui seré una mica més escatològic, més verborreic, més incorrecte. Vull que Rubianes deixi empremta.


Fin sempre, collons!








Ningún comentario:

Publicar un comentario