G-20 vs Libia

- Jo em pensava que reparitirien la riquesa.

- Doncs jo ja em donava per satisfet si repartissin la fam.

Dibuix de Castelao, trobat a Unha de blog.

Benaventuradas | Benaventurats

Benaventurados os laicos | Benaventurades les laiques

Pregunta parva | Pregunta tonta

Nas piscinas do Reino Unido, as nadadoras e nadadores circulan pola esquerda da súa rúa?

A les piscines del Regne Unit, les nadadores i nadadors circulen per l'esquerra del seu carril?

Els Mossos s'expliquen | Os Mossos explícanse

Manual de manipulació | Manual de manipulación

Acabo de veure la manipulació informativa que mai havia vist a la Televisió de Catalunya tota concentrada a la notícia sobre el Mossos i la Universitat del TN migdia. Ningú més s'hi ha fixat?

Acabo de ver a manipulación informativa que nunca vira na Televisión de Catalunya toda concentrada na noticia sobre os Mossos e a Universidade do TN migdia. Ninguén máis se fixou?

gla 11 | landra 11

Aquest matí he somiat que netejaba un bosc indefinit. Hi havia molts arbustos petits que se'm ficaven als mitjons. Però era feliç. Sentia el contacte amb la terra.

Esta mañá soñei que rozaba un souto indefinido. Había moitas uces que se me metían nos calcetíns. Mais era feliz. Sentía o contacto coa terra.

Porrazos e sucesos | Cops de porra i succesos

Debuxo de Medina en Publico.es

Tornen els grisos | Volven os grises

Els Mossos d'Esquadra desallotgen l'edifici central de la Universitat de Barcelona amb una violència increïble. Si les parets parlessin plorarien de ràbia i vergonya. Medalla d'INDECÈNCIA  I HIPOCRESIA per al Rector i especialment per al Conseller d'Interior. Només es pot exigir la dimissió fulminant dels dos.

Os Mossos d'Esquadra desaloxan o edificio central da Universitat de Barcelona cunha violencia incribel. Se as paredes falasen chorarían de rabia e vergoña. Medalla de INDECENCIA E HIPOCRISÍA para o Rector e especialmente para o Conseller d'Interior. Só se pode esixir a dimisión fulminante dos dous.

http://blip.tv/play/AfSCF4HKaw

hipocresia

f. [LC] Simulació de qualitats i de sentiments que hom no té.

hipocrisía

s  f Finximento de calidades, ideas ou sentimentos contrarios aos que alguén realmente sente.

Actualització: | Actualización:

Més del mateix | Máis do mesmo: http://www.vilaweb.tv/?video=5596

Corrent per Barcelona

Stand by me

Adicada a ela e ao planeta.

Dedicada a ella i al planeta.

Oh-My-God

As mentiras lingüicidas con premeditación e aleivosía chegan ao Reino Unido. Ollo á nova do Guardian (non un tabloide calquera): "Spanish speakers fight to save their language as regions have their say". Hai que ter moi mala fe. Se eu digo que Feijoo come nenos cada día suficientes veces, o pobo acabará por darme a razón? Ademais esta vez acúsannos de vingativos. Esto ya es el súmmum, coño:


Les mentides llengüicides amb premeditació i traïdoria arriben al Regne Unit. Compte amb la notícia del Guardian (no un tabloide qualsevol): "Spanish speakers fight to save their language as regions have their say". Si jo dic que en Feijoo menja nens cada dia prou vegades, el poble m'acabarà donant la raó? A més aquest cop ens acusen de venjatius. Esto ya es el súmmum, coño:

(...) But now Spanish speakers complain that their language is being marginalised by regional nationalists in revenge for the way their own languages were suppressed in the Franco years. They are appealing to the Spanish constitution, which guarantees the right to speak Spanish along with the three other official languages. (...)

(...) In Galicia, at least half of teaching must be in the regional tongue. Gloria Lago, a founder of Bilingual Galicia, said: 'The children ask to be taught in Spanish and this is not allowed because the law prevents it. When the bell goes, they start speaking their own language. (...)

Cabronazo

O DVD que viña hoxe co Público, esgotado nos 6 quioscos onde preguntei ao redor das 3 do mediodía. Haberá que ir ver Spamalot.


El DVD que donaven avui amb el Público, esgotat als 6 quioscos on he preguntat cap a les 3 del migdia. Haurem d'anar a veure Spamalot.

Unha clave | Una clau

Foto: madeira_de_uz en Flickr

Moitas análises dos resultados do 1-M lin nestes días. Hoxe mesmo Xabier Vázquez Pumariño dálle un bo repaso ao Bipartito. Eu podía entender perfectamente por qué baixou o apoio ao PSOE-BNG. O que me custa máis entender é cómo raios o PP mantivo os seus votos (e sube nas cidades, o futuro de Galiza!).

Tiven até hoxe a sensación da existencia dunha zona gris na diagnose de tot plegat (todo xunto, todo combinado). Algo se nos escapaba. Por primeira vez desde que teño uso de razón non tiña fundamentos para explicar o comportamento da poboación galega a ningún catalán/a curioso/a. Creo que atopei unha das chaves do asunto:

Pero -ao que vou- todo ese esterco contaminado e contaminante botado polos predecesores dos que agora chegan á Xunta pra convertela nunha compañía de demolicións, limpeza étnica e mamporreo, todo iso, lonxe de dárelles réditos eleitorais, volvíase contra diles, e o BNG medraba como pantrigo en forno de leña. Daquela, por qué as mintiras que naquela altura cuspían no ar caíanlles de volta na cara? Por que non lles valeron entón, e sí que lles valeron en troques agora? Xa sei: os erros e desviacións na acción de goberno deron pé para os adversarios manipularen a credulidade da xente desencantada. Sexa. Tamén sei: o BNG divorciouse dos sectores máis activos e reivindicativos das "camadas populares", que eran a fonte máis san e o alicerce máis rexo da sua forza. Sexa tamén -malia que isto, reitero, esprica a desafección ao BNG, non a afección ao Pepé. Mais hai outro fenómeno sociopolítico determinante. No período dos oitenta e boa parte dos noventa, o pobo e a cidadanía galega estaban a seguir o curso dun proceso de descolonización ideolóxica e cultural, un proceso de desalienación identitaria e de clase no substrato popular, un retroceso do autoodio, a diglosia e demais manifestacións desa síndrome correctamente diagnosticada dende as Irmandades en diante. Un proceso de desalienación no que o Bloque andaba a desempeñar un rol sobranceiro. Neste último decenio, ese proceso inverteuse outravolta para seguir o curso dunha involución. As consecuencias están á vista, e non só no escenario electoral, nin moito menos.

Eis o fenómeno que reclama primordial atención de calquera analista social que se precie, a doenza subxacente que cómpre diagnosticar e tratar. Cun artefacto político "moderno e competitivo"? Pois non: co artefacto acaído para desalienárense as clases dominadas e subalternas da nosa nación, a búsola que marque o norde dos combates emancipadores do pobo galego nesta nova etapa do longo ciclo histórico da nosa autodeterminación na modernidade que inda non rematou -mal que lles pese aos posmodernos "fillos de Marx e CocaCola".

Recomendo o artigo completo do Beiras.

Aquest dies he llegit moltes anàlisis dels resultats de l'1-M. Avui mateix Xabier Vázquez Pumariño li dóna un bon repàs al bipartit. Jo podia entendre perfectament per qué ha baixat el recolzament al PSOE-BNG. El que em costa més d'entendre és com dimonis el PP ha mantingut els seus vots (i puja a les ciutats, el futur de Galiza!).

Fins avui he tingut la sensació de l'existència d'una zona grisa en la diagnosi de tot plegat. Alguna cosa se'ns escapava. Per primer cop des de que tinc ús de raó no tenia fonaments per explicar el comportament de la població gallega a cap català/ana curios/a. Crec que he trobat una de les claus de l'assumpte:

Però -on anava- tots aquests fems contaminats i contaminants llançats pels predecessor dels qui ara arriben a la Xunta per convertir-la en una companyia de demolicions, neteja ètnica i mamporreo, tot això, lluny de donar-los rèdits electorals, es tornava contra ells, i el BNG creixia com el pa de blat al forn de llenya. Llavors, per què les mentides que aleshores escopien a l'aire els hi queien a la cara? Per què no els hi va servir aleshores, i sí que els hi serveixen en canvi ara? Ja sé: les errades i desviacions a l'acció de govern han possibilitat que els adversaris manipulin la credulitat de la gent desencantada. Sigui. També sé: el BNG s'ha divorciat dels sectors més actius i reivindicatius de les "camades populars", que eren la font més sana i el fonament més sòlid de la seva força. Sigui també -malgrat que això, reitero, explica la desafecció al BNG, no l'afecció al Pepé. Però hi ha un altre fenòmen sociopolític determinant. Durant el període dels vuitanta i bona part dels noranta, el poble i la ciutadania gallega va seguir el curs d'un procés de descolonització ideològica i cultural, un procés de desalienació identitària i de classe al substrat popular, un retrocés de l'autoodi, la diglòsia i altres manifestacions d'aquesta síndrome correctament diagnosticada ja des de les Irmandades. Un procés de desalienació dins del qual el Bloque portava un rol de referent. En aquest últim deceni, aquest procés s'ha invertit de nou per seguir el curs d'una involució. Les conseqüències són a la vista, i no només a l'escenari electoral, ni molt menys.

Vet aquí el fenòmen que reclama primordial atenció de qualsevol analista social que es consideri com a tal, la malaltia subjacent que cal diagnosticar i curar. Amb un artefacte polític  "modern i competitiu"? Doncs no: amb l'artefacte adequat perquè es desalienin les classes dominades i subalternes de la nostra nació, la brújola que marqui el nord dels combats emancipadors del poble gallec en aquesta nova etapa del llarg cicle històric de la nostra autodeterminació en la modernitat que encara no ha acabat -encara que els faci mal als posmoderns "fills de Marx i CocaCola".

Recomano l'article sencer d'en Beiras.

Untitled

antuerpe, antuerpe (capetón, capetón), antuerpe

Spotify

Este Mauro Entrialgo é capaz de facer humor de calquera cousa.

En Mauro Entrialgo és capaç de fer humor de qualsevol cosa.

Aínda non o probaches?: Spotify.com

Encara no l'has provat?: Spotify.com

Confiança en el Govern | Confianza no Govern

Ahir em va alegrar l'esmorçar la notícia que el Govern Català vol aconseguir que la meitat de les pel·lícules projectades als cinemes de Catalunya s'estrenin doblades o subtitulades en català. Als matins de TV3, aquest programa-tòtem, plantegeven la següent pregunta al públic (mantins.sí / matins.no):

Està d'acord que la meitat de les pel·lícules s'estrenin en català?

La resposta va ser contudent: 83% Sí. 17% No.

Al día següent la pregunta gira sobre el mateix tema, però amb un matís important:

El govern aconseguirà que la meitat de les pel·lícules s'estrenin en català?

La resposta també és contundent, però oposada: 21% Sí. 79% No.

És aquesta la perplexitat de la qual ens parlava l'Associació Catalana de Sociologia? La ciutadania no és ingénua i sap (sabem) que s'haurà d'enfrontar als bombarders mediàtics madrilenys (i d'altres "regions", com ara La Voz Coz de Galicia), haurà de trencar-se el cap contra els tancs del front espanyolista PP-PSOE, arribar a acords complicats amb l'escut anti-míssils de les grans empreses de distribució... ben pensat jo també votaria Sí a la primera pregunta i No a la segona.

És una llàstima que aquesta sensació de "voler i no poder" estigui tan arrelada a la societat catalana. A Galiza encara no hem assumit el primer verb; ni parlar-ne del segon.

Onte aledoume o almorzo a nova de que o Govern catalán quere conseguir que a metade das películas proxectadas en Cataluña se estrenen dobrades ou subtituladas ao catalán. Nos matins de TV3, ese programa-tòtem, formulaban a seguinte pregunta ao público (mantins.sí / matins.no):

Está de acordo en que a metade das películas se estrenen en catalán?

A resposta foi contundente: 83% Si. 17% Non.

Ao día seguinte a pregunta xira sobre o mesmo tema, pero cun matiz importante:

O goberno conseguirá que a metade das películas se estrenen en catalán?

A resposta tamén é contundente, mais oposta: 21% Si. 79% Non.

É esta a perplexidade da que ens falaba a Associació Catalana de Sociologia? A cidadanía non é inxénua e sabe (sabemos) que terá que enfrontarse aos bombardeiros mediáticos madrileños (e doutras "rexions", como La Voz Coz de Galicia), terá que escornarse contra os tanques da fronte españolista PP-PSOE, chegar a acordos complicados co escudo anti-misís das grandes empresas de distribución... ben pensado eu tamén votaría Si á primeira pregunta e Non á segunda.

É unha mágoa que esta sensación de "querer e non poder" estea tan enraizada na sociedade catalana. En Galiza índa non asumimos o primeiro verbo; nin falar do segundo.

empezamos.

Esta pataleta xurdiu da posíbel primeira mentira de Frijolito. Cantas nos agardan!

Explicacións reflexivas interesantes dos resultados das eleccións de antonte hai moitas e variadas. Eu é que toda a vida fun máis de botarme ao monte. Paz, amor y España uniforme para tod@s. Falou o pobo.

Aquesta pataleta ha sorgit de la posible primera mentida d'en Frijolito. Quantes ens esperen!

Explicacions reflexives interessants dels resultats de les eleccions d'abans d'ahir n'hi ha moltes i diverses. Jo és que tota la vida he estat més de fer les coses a l'estil salvatge. Paz, amor y España uniforme para tod@s. El poble ha parlat.

Montaxe e deformación a partir de Moosh Be e galiciaefotos en Flickr (cc).

Participación

Manel Fontdevila, en Publico.es

Até sempre, Rubianes | Fins sempre, Rubianes

Nesta sociedade de perfil baixo, de líderes grises, na que a liberdade de opinión se reduce á opinión que fabrican dous ou tres grupos mediáticos, había até hoxe unha mosca cojonera. Unha persoa que removía entrañas e conciencias. Vivirei o resto da miña vida coa mágoa de non ter ido ver a Rubianes ao teatro, téndoo ao alcance da man.

A partir de hoxe serei un chisco máis escatolóxico, máis verborreico, máis incorrecto. Quero que Rubianes deixe pouso.

Até sempre, carallo!

En aquesta societat de perfil baix, de líders grisos, a la qual la llibertat d'opinió es redueix a l'opinió que fabriquen dos o tres grups mediàtics, hi havia fins avui una mosca cojonera. Una persona que removia entranyes i conciències. Viuré la resta de la meva vida amb la pena de no haver anat a veure Rubianes al teatra, tenint-lo a l'abast de les meves mans.

A partir d'avui seré una mica més escatològic, més verborreic, més incorrecte. Vull que Rubianes deixi empremta.

Fin sempre, collons!

Tod@s a reflexionar

Noticia da Cadena Ser:

La Junta Electoral de Ourense permite a las mesas validar los votos que tengan tachado el nombre de Luis Carrera
Es la respuesta de la Junta al recurso interpuesto por el PP tras el cese de Luis Carrera por sus irregularidades con Hacienda.- Los populares querían que se contabilizaran los votos que llevasen tachado el nombre del anterior cabeza de lista por la provincia

LUIS PARDO 28-02-2009

La Junta Electoral de Ourense ha dejado a la elección de los presidentes de todas las mesas de la provincia gallega para que decidan ellos si dan por válidas las papeletas que tengan tachado el nombre de Luis Carrera, el anterior cabeza de lista por esa provincia que fue reemplazado por sus irregularidades con Hacienda. PSOE y BNG han anunciado que recurrirán la decisión de la Junta Electoral.

El acuerdo tomado por la Junta electoral provincial y reenviado a las siete juntas electorales de zona invoca una instrucción de la Junta Electoral Central, la 12/07, que indica que, excepto en aquellos casos como el del Senado en que la ley indique una intervención del elector, cualquier papeleta en la que se hubiera modificado, añadido, señalado o tachado el nombre de algún candidato, sería declarado nulo.

Aun así, en el documento que han recibido los presidentes de mesa se les indica que serán ellos quienes tengan la potestad de decidirlo. Es la respuesta de la Junta al recurso interpuesto por el PP tras el cese de Luis Carrera por sus irregularidades con Hacienda.

Los populares querían que se contabilizasen los votos que llevasen tachado el nombre del anterior cabeza de lista. Ahora la Junta lo ha dejado en manos de los presidentes.

Foto: modificada de topopardo en Flickr