[gv data="gScsbRwws80" width="450" height="375"][/gv]
Para celebrar que me podo conectar dende o piso (aínda que non sexa inaramicamente (gran palabra (por certo)) de momento), déixovos isto que escribín o outro día co móbil durante unha viaxe no tren da bruxa:
Pódese escribir algo que non sexan haikus nun mobil? Son dos que pensa que skrbir kn abrviatrs é querer moi pouco á lingua, a que sexa. Así que, letra por letra, o matapiollos marca o ritmo. Hoxe chamoume a atenció o balbordo no tren. A pasaxe ten máis ganas de falar cando pode esquecer o traballo catro días. Camarón (e con el Lorca) nos oídos e o olor de revista a toda cor (do corazón) no nariz. Imaxinas agora unha conexión sen fíos e unha bandexiña para o portátil? E se comezamos por 20 cm máis entre sillons "so that" me collan as pernas? Semella que o estilo de O Meu Diario 3 (Liñas Vivas) queira acompañarme de novo após tanto tempo. Encaixará no blogue? Seguro que si. A Ouriceira garda castañas bravas, verdellas, luguesas, cogomelos e alecríns dourados. Dende o leste chega, até esta cama, coa mesma forza, a luz da mañá.
Si cap catalanoparlant m'ho demana ficant un comentari, ho traduiré.
Per cert, el vídeo de Facto Delafé és per a celebrar que no quedaven entrades per al concert que havia estat desitjant des de l'última vegada que els vaig veure. Nota mental: comprar entrades amb més antelació per al pròxim cop.
Actualització (algú sap com és l'equivalent català de "lo prometido es deuda"?). Allò que és promès, sigui atès:
Es pot escriure alguna cosa que no siguin haikus a un móbil? Sóc dels que pensa que skriur am abrvitrs és estimar molt poc a la llengua, la que sigui. Així doncs, lletra per lletra, el polze marca el ritme. Aviu m'ha cridat l'atenció el xivarri al tren. Als passatgers els vé més de gust parlar quan es poden oblidar de la feina durant quatre dies. Camarón (i amb ell Lorca) a les orelles i l'olor de revista a tot color (del cor) al nas. Imagines ara una connexió sense fils i una safateta per al portàtil? I si comencem per 20 cm més entre seients "so that" em càpiguen les cames? Sembla que l'estil de O Meu Diario 3 (Liñas Vivas) vulgui acompanyar-me de nou després de tant de temps. Encaixarà al bloc? Segur. A Ouriceira guarda castanyes bravas, verdellas, luguesas, bolets i alecríns daurats. Des de l'est arriba, fins a aquest llit, amb la mateixa força, la llum del matí.
Ningún comentario:
Publicar un comentario