Poc a poc penjaré algunes de les millors fotos dels Campaments de Prat de Comte i Núria, així us les podreu descarregar i no hauré de enviar-les a cadascú. Per a veure-les haureu d’introduïr una clau que us enviaré per email. De moment aqui teniu l’HIMNE! (l’apoteosi del freakisme geològic):
Himne de Prat de Comte.
Perdut en l’inmens Prat de Comte, les mans al mapa i al martell.
Perdut en l’inmens Prat de Comte, sols penso en trobar el meu contacte.
De nit estirat jo somio, que el profe no podrà venir.
De nit estirat jo somio, que ja no hem caldrà fugir.
Fent tombarelles jo baixava, aquelles costes de Prat de Comte.
Cagum Déu com hi anava, morats, esgarrinxades i sang.
Contents tots els geolegs canten, ja veuen la fi dels seus mals.
Contents tots els geolegs canten, les capes són horitzontals.
Cançó per Xavier Colell i Pere Domènech. Melodia de “Perdut en l’inmensa mar blava”
Pouco a pouco colgarei algunhas das mellores fotos dos Campamentos de Prat de Comte e Núria, así poderédelas descargar e non terei que enviarllas a cada un. Para velas teredes que introducir unha clave que vos enviarei por email. De momento aquí tedes o HIMNO (a apoteose do freakismo xeolóxico):
Himno de Prat de Comte
Perdido no inmenso Prat de Comte, as mans no mapa e no martelo.
Perdido no inmenso Prat de Comte, só penso en atopar o meu contacto.
De noite deitado eu soño, que o profe non poderá vir.
De noite deitado eu soño, que xa non cumprirá fuxir.
Facendo pinchacarneiros eu baixaba, aquelas costas de Prat de Comte.
Cagondiolo como ía, moratóns, rabuñaduras e sangue .
Contentos todos os xeólogos cantan, xa ven a fin dos seus males.
Contentos todos os xeólogos cantan, as capas son horizontais.
Canción por Xavier Colell i Pere Domènech Melodía de “Perdut en l’inmensa mar blava”
Ningún comentario:
Publicar un comentario